El Snowboard

El Snowboarding, Snowboard o Esquí taula és un esport extrem en el qual el praticant utilitza una taula de surf de neu per a lliscar-se per la neu. L'equip bàsic per a practicar-lo són l'esmentada taula, les fixacions de surf de neu i les botes. El snowboard es va convertir en esport olímpic d'hivern en 1998 .
Encara que no és fàcil establir exactament quin és l'origen del snow, és habitual fixar-lo en 1965, quan l'enginyer Sherman Poppen va construir el primer Snurfer (paraula formada per la unió de Snow i Surfer, neu i surfer en anglès respectivament). Es tractava d'una taula de fusta sense fixacions per als peus i amb una corda en la part davantera que ajudava a mantenir l'equilibri. Brunswik Company es va decidir a desenvolupar i vendre el Snurfer i aquest va tenir un relatiu èxit de vendes en les dècades dels 60 i els 70. Més tard es va anar perfeccionant fins a arribar a la taula d'avui dia.

El Paracaigudisme

El paracaigudisme és una tècnica del salt amb paracaigudes, que pot realitzar-se des d'un avió, helicòpter o globus aerostàtic, amb finalitats recreatives, esportives o de transport (de personal militar o de bombers).
Durant la caiguda lliure, els paracaigudistes "volen" de forma relativa, encara que sempre cauen cap avall. És un esport no convencional; algunes modalitats es practiquen en competició. Consisteix a fer salts lliures aeris usant el paracaigudes des d'una certa altura (4000 metres d'altitud aproximadament, mínim 850 metres)..
Degut al fet que es tracta d'una activitat d'alt risc, els paracaigudistes han d'adoptar diverses mesures de seguretat. Per a començar a saltar s'ha de fer un curs i un test de seguretat. Normalment hi ha instructors que són els encarregats de supervisar l'activitat i donar els detalls d'aquest, a fins de fer-lo divertit i segur.
Cada paracaigudista duu dos paracaigudes: un principal i un de reserva. Es recomana a més l'ús de casc, ulleres, altímetre i sistema d'obertura automàtica d'emergència.
Una vegada obert el paracaigudes el practicant pot controlar la trajectòria i velocitat amb els conductors. Però abans de fer-lo ha de seguir els plans de seguretat donats per l'instructor sobre on aterrar; en cas contrari seria fatal per a la seguretat de cada practicant.

Aquest video és un reportatje sobre el paracaigudisme realitzat a l'Escola de paracaigudisme de Skydive Empuriabrava

El Kite-surf

El kite surfing o kite surf, també conegut com kiteboarding, i alguns cops a Europa com flysurfing, és una modalitat de navegació que consisteix en l’ús d'un estel de tracció (kite, de l’anglès), que està subjecta a l'esportista (kiter) per 4 o 5 (rara vegada dues) línies, dues fixes a la barra, i les dues o tres restants passen pel centre de la barra i se subjecten al cos mitjançant un arnés, permetent lliscar sobre l'aigua mitjançant una taula dissenyada especialment per aquests esport.
L'equip bàsic de kitesurf es composa de:
- Estel
- Barra de direcció
- Arnés
- Taula
I opcionalment pot incloure elements de seguretat i confort com:
- Casc
- Armilla (de flotació o contra impactes)
- Neopré i escarpins

Per a començar amb aquest esport els experts recomanen fer un curs d'iniciació on ensenyen un primer contacte amb el material, i ja que es tracta d'un esport de risc, és necessari almenys unes normes bàsiques de seguretat i procediments de rescat que permetran resoldre alguna dificultat.
Encara que la pràctica d'aquest esport de manera estesa és molt recent, es té coneixement que des de molt antic a Xina Indonèsia s'usaven estels per a arrossegar petites embarcacions. Però no és fins el 1977 quan Gijsbertus Adrianus Panhuise patenta un sistema de navegació sobre una taula de surf traccionada per una espècie de paracaigudes, convertint-se així en el pare d'aquest esport.

Aquest video és un exemple d'uns nois practicant aquest esport

Bosc Vertical

Un espai de lleure en el medi natural, un entorn privilegiat on practicar i gaudir de l'esport i l'aventura.Un món inèdit per a descobrir i compartir, des d'un altre punt de vista, des de dalt, com un ocell, per damunt de tot.El parc té més de 80 activitats totalment integrades en el bosc, que varien segons el grau de dificultat de cada recorregut: tirolines, passarel·les, ponts, lianes, xarxes, túnels i molts més.
Totes aquestes activitats es divideixen en quatre recorreguts diferents:
- El Montnegre, el recorregut familiar.
- Canopy, el recorregut d’alçada.
- Els Encants, el recorregut esportiu per als més atrevits.
- L’Infantil, per als més petits.

El bosc vertical facilita els millors equips homologats d’ús obligatori, per poder gaudir-ne sense cap risc.